Aqueixa maití havem desmuntat los escenaris, netejat lo Teatre Cívic, estracs ma sodisfets del treball i sobretot del resultat perqué també enguany sem reseixits a portar en escena una comèdia en alguerés; havem triat, d’acord amb el grup teatral “El Teló” una traducció de un’obra sassaresa de Giovanni Enna, “L’objector de consciència”, feta de Nanni Branca fins del 1980, ambientada i adaptada a l’Alguer de Gaví Ballero, ma mai portada en teatre en tots aqueixos anys.
Són estades tres jornades extraordinàries que lo públic alguerés ha demostrat d’apreciar assai, vistos i entesos los coments dels espectadors durant, a la fi i després de la comèdia. Cosa podem diure de la prestació dels actors, ellos són estats los pratagonistes absoluts de la comèdia: cinc mesos de preparació; dues jornades de proves generals; tres jornades d’especatcul, i qui especatcul!
Xa Filomena (Gianna Mura) bravissima i duenya absoluta de l’escena; babai Domingo (Nanni Branca), que ha curat també la regia i babai Pietrino (Francesco Sotgiu) sempre atentos i precisos; Caterina (Natalina Signorini) i Carmelina (Rita Spanu), després del debut de l’any passat, braves i segures sigui en la part recitada sigui en la part cantada; Sebastià (Marco Correddu) i Tore (Tonio Fadda) ormai dos veterans de les comèdies alguereses, han demostrat d’haver adquisit una bona seguresa professional; Maria Zumba (Maria Domenica Iddau) també ella a la segona comèdia després d’aquella de l’any passat, empenyada a una part simpàtica i divertent, ma de gran efecte ha fet veure seguresa i bravura; per no parlar de Don Gaví (Antonello Pinna) bravo, atent i simpàtic que ha fet reviure la figura d’un capellà alguerés que és verament existit. Segurament una interpretació divertent, folsis una de les millors d’aqueixos anys vistes al teatre a on és estat curat de part del grup cada particular escomençant de les músiques curades del jove mestre Francesco Scognamillo amb la col·laboració de Massimiliano Peana i de Matteo Scala que han permitit, en mateixa mesura dels actors, a fer apreciar encara de més la comèdia; ma un contribut important l’han dades, com sempre, també les escenografies estupendes de Maria Filomena Mura Ecco, lo que se pot diure d’enguany és que lo succès d’aqueixa edició és estat fet del “grup” perqué no podem dimenticar la part que han tengut los sugeridors (Milena Bella i Joan Irranca) i los tècnics (Riccardo Chessa, Gino Saiu i Romano Marcias) útils i indispensables en una companyia que no és feta de professionistes ma que és assai professional.
Aqueixes comédies , per l’estudi apassionat dels personatges i ambients no encara descomparits tenen lo merit de constituir una espècie de “memòria històrica” de l’algueresitat, sigui del punt de vista de la conservació de tipos, personatges i figures de una’Alguer campanyola i batollela de la primera meitat del sècul XX, sigui pel recupero de tots los aspectes lingüístics de una parlada, aquella algueresa, que la desatenció als problemes de la conservació lingüística de aqueixos últims 50 anys estan codemnant a la mort. En aqueixos dies havem demostrat que lo teatre popular alguerés és més viu que mai, és l’us social de la llengua que està morint.Esperem que hi sigui un canvi de direcció i que les famílies no abandonin l’ús de la llengua algueresa.
L’Obra Cultural de l’Alguer i el grup teatral “El Teló” han volgut dedicar aqueixa representació teatral a la memòria de Vito Loi, fundador del grup, mort lo primer de novembre 2017.
