Barceloneta de Sardenya. l’Alguer és situada en la Sardenya nord-ocidental amb una costa de Km.80, que rapresenta amb una alternança de blanques platges i roques (altes i baixes) de diferents colors un’imatge única en la Mediterrània. Fundada aproximadament en el sècul XII de la potent família genovesa dels Doria és estada conquistada definitivament dels catalans el 19 de novembre del 1354 i de aquella data l’Alguer diventa catalana i continuarà a ésser, almanco en l’espírit, sota les dominacions següentes i avui sota la república italiana.
Econòmicament l’Alguer viu lo moment més feliç sota la dominació catalano-aragonesa i el primer cop a aquesta flòrida situació és l’expulsió de la comunitat hebraica en el 1492, que en gran part eren arribat nel sècul XIV, venint de Llenguedoc i Provença.
En el 1501 pren el títol de ciutat. En el 1503 l’Alguer és elevada a seu de Bisbat. Al segle XVI se reparen i potèncien les muralles i les torres i se costrueix la catedral. La consciència lingúística dels algueresos, de fet mai sufocada ve despertada amb la visita a l’Alguer de Edoard Toda en l’any 1887. D’aquesta visita pren vida un moviment cultural ben viu que nel sècul XX serà protagonista d’una sèrie d’iniciatives i escanvis culminants amb la participació algueresa al primer congrés internacional de la llengua catalana del 1906 a Barcelona, amb la presencia de Ramon Clavellet i Joan Palomba, i després amb el retrobament del 1960 a l’Alguer. Actualment els contactes entre la Barceloneta de Sardenya i els Països Catalans són freqüentíssims també a nivell oficial.
Del 1981 l’eglesia algueresa celebra a Sant Francesc cada diumenge la Missa en alguerés. Del 1982 l’escola Pasqual Scanu (carrer Mallorca, 45, tel. 0039.79.979667) fa cursos per l’ensenyament del català de l’Alguer.
Del 1985 l’Obra Cultural (carrer Arduino 44/46 tel. 0039.79.977228) promou una sèrie d’iniciatives culturals, viatges, conferències, convenis, premis literaris, mostres, etc.
Al 1988 l’Obra Cultural ha realitzat la Biblioteca Catalana. Molta activitat musical, teatral i poètica, amb la presència de companyies, corals i un gran número d’autors, completa el panorama del catalanisme alguerés.
L’economia, sacrificades les activitats tradicionals, se basa actualment sobre el turisme i les èpoques millors per una visita a L’Alguer són la primavera i la tardor. Interessant de veure, oltres a les muralles i la catedral, són l’iglésia i el claustre de Sant Francesc (segle XIII – XIV) i tot el centre històric amb els sous caracteristics carrers on és possible veure moltes testimoniances de la presència catalana en les facanes dels palaus mes importants:
Palau d’Albis, Palau Lavagna i Palau Serra (plaça Cívica o del Pou vell) Palau Guillot (carrer Carlo Alberto o Major), Palau Carcassona (carrer Sant Erasmo o de les monges), Palau Machin (carrer Principe Umberto o de Bon aire), Palau Simon (carrer F. Ferret) i altres.
Fora del centre urbà, s’aconsella de veure les platges i l’estany del Càlic de gran importància ambiental, sobretot per l’avifauna marina i tota l’àrea del parc natural de Port Conte.
En aquest parc podeu visitar el vilatge nuràgic de Palmavera l’oasi faunística Arca di Noè i el promontori de Cap de la Caça del qual a través l’escala del cabirol (oltres 600 gradons) se pot devallar a les grutes de Neptú endavant a la reserva marina.
Se propon una visita a les hisendes agroalimentars “Sella & Mosca” i cantina S.Maria La Palma de vins de L’Alguer, i la Sant Juliá productora de oli. A l’Alguer és fàcil trobar hotels i restaurant de bona qualitat.
L’aeroport dista de la ciutat 10 minuts, mentres el port de Porto Torres, amb l’embarcament per Gènova i Tulon, es a 30 minuts de auto.
