Aquí teniu lo text de la poesia que ha guanyat la 38a edició del Premi “Rafael Sari”

ENCARA

Sostre tacanyat de nuvoles

sense el vel de lluna,

cercar de desbuidar la memòria en un

refugi remitjat del gel hinvernal,

entre el vespre i els mossos de la nit.

Carinya el migjorn

carrers buits,

portalletes apretades

sense més enganys.

Perfum de pa,

arc en cel encotxat amb les mans,

dones de vida i sants.

Gran falda evanescent

sense més rondalles,

paraules antigues,

ombres llunyanes,

respirs sense més retorn.

Fugin els somnis,

flors perdudes en el blau cansat,

protegides entre l’abraç

de un Déu olvidat.

Beure el cel amb els ulls,

davallen al pit goteres de vidre,

són miralls escamats

d’aquest temps ferit.

Entendre una cançó marganta,

sona i plora, afinant el cant

a damunt de la ruïna.

Raig de llum de or

en l’obscurigor del cor,

a dins d’aquesta mia mar petita,

salpa la reda la lluna amagada,

en aquesta hora enfaltada,

se ‘n carra a la vora

dolors i pensaments.

La primavera no s’atura

i resplendeix, encara.

Vittoria Anna Perotto