Aquí teniu lo text de la poesia que ha guanyat lo segon posto a la 38a edició del premi “Rafael Sari”

OLTRA EL CANT DE LES SIRENES

Una música

que descrivi les paraules callades i implícites.

Sola, endavant de la marina,

anul∙lada en lo silenci que rebomba a damunt de les roques,

jo veig l’humana consciència anar a sumo en contrallumera.

És un univers de dolor se conèixer

i batallar amb nosaltros mateixos.

S’entén un so de lluny,

encantador i monòdic com el cant d’una sirena.

D’un escoll en llunyania ecco arribar una tunxada…

després una altra i una altra encara.

Lo saxofonista mossega l’ària,

ressona un respir tratés,

l’ànima de la sua boca s’estén a les mans i després al cel.

Una veu meravillosament imperfecte i única,

com aquella d’un ésser humà,

s’espargina en l’ària,

deixa los dits color destil∙lador dorat,

primer tènue, quasi asserraiada, pareix que plori.

S’alça de cop l’onda en braç al vent

i nous sons símils a risades.

Estrigina en un reviro de sentiments contrastants,

en un desig intens

de abandonar-se al somni, a les promeses,

a la felicitat.

Una harmonia que eleva l’espírit

i desprès la llança en fondo de l’abís.

Al carrer gris de la solitud

lo llampar d’un instant de joia.

Ma la vida, se sap, té altros respirs

també si el mar somia en lo sou camí esparromat

al cant seductor de les sirenes.

Anna Cinzia Paolucci