CONTEMPLACIÓ
No seuria mai d’esquenes al mar.
El mar, de cara.
L’hem de mirar de cara, com la mateixa vida.
I escoltar-ne les veus
calmes o agosarades,
xiuxiuejants o feréstegues;
submergir-nos en ell com en el ser,
sentir-nos enardits amb la seva aigua,
freda i tan nítida
com les grans veritats.
No seuria mai d’esquenes al mar.
El mar l’assaborim
al matí, quan es lleva el dia,
l’assaborim quan el sol l’acarona
en aquella hora santa del crepuscle,
hora de fer memòria i de nostàlgies
-íntima hora de la solitud-,
l’hora dels vels de seda
damunt del pèlag innocent.
Mai no seuria d’esquenes al mar…
No m’atrauria mai la seva ira
pel fet de refusar de contemplar-lo.
No fos cas que mudés en enemic
i em sorprengués amb traïdoria.
Montserra Gallart i Sanfeliu
