Verbal de la comissió judicadora
Lo dia 25 de agost 2014 s’és reunida la Comissió Judicadora de la Edició XXXI del premi de poesia i prosa intitolat a Rafael Sari, presidida de la professora Maria Antonietta Salaris i composta dels comissaris següents:
Prof.ra Luigina Cano, prof.ra Ginetta Amadori, prof.ra Maria Nina Delrio, prof. Francesco Sanna i prof.ra Giuseppina Pascalis, secrètaria.
En la primera reunió, lo responsable del premi, lo senyor Joan Irranca, ha presentat a la comissió totes les obres pervengudes per la secció poetica i per la secció narrativa.
Los premis són dividits en tres seccions: la Secció A per tots los alumnes de les escoles de l’Alguer, la Secció B pels autors que poden enviar obres en poesia o prosa en totes les altres variants de la llengua catalana, la Secció C pels autors que participen amb poesies en la variant algueresa.
La comissió, primer de analitzar les obres, ha fixat los criteris de valutació, que són los següents:
• missatge del text
• propietat i significativitat de la triada lexical
• correctesa formal (estructura), ortogràfica i gramatical
• originalitat del contengut
• presència de imatges poetiques
• estructura de l’exposició i andament del ritme
Cada comissari ha dat una valutació individual a cada obra i l’ha traduïda en un vot. En les reunions següents, los dies 1, 15 i 22 de setembre, són estats confrontats los exits de cada valutació; resulten premiades les obres que han obtengut les valutacions més altes en el consens dels comissaris.
Per la Secció A, destinada a les composicions dels alumnes de les escoles, és estada premiada la classe 3^D de l’Escola Primaria “Maria Immacolata” de l’Institut Comprensiu n.2, seguida de la mestra Carmelita Zedda, amb les poesies entitulades “Criatures”, “Primavera”, “L’Autunjo”, “Alguer Terra mia”, “La Sveglia de la iaia”. La motivació és la següent: “Les poesies se caracteritzen per la frescura de la descuberta de una realtat que la mirada infantil veu com per la primera volta. Són registrades les varietats de les sensacions lligades als diferents temps de l’any i als rocons més caracteristics de la ciutat de l’Alguer. Així la “Primavera” “arribada és amb lo sol/amb un nigril sempre en vol […] amb gana de corrir/tots a fores al jardí”;
L’autunjo, al contrari, “l’entens arribar/a pas lent i segur/portant lo fret/i de en temps l’obscur/portant la pluja, lo vent, colors/deixant en l’ària miliars de odors […Preciós és en particolar lo missatge de justícia que los minyons han volgut donar a dintre del text “Criatures” (Si cada criatura…tenguessi un carinyo i l’abraç del sou niu, hi fóre sol cada dia). Les estructures dels versos, lo ritme escandit de triades lexicals ben curades i significatives, les rimes i les repiticions permitin l’adaptament del text en musica i cançons. S’auspica una difusió del treball fet en tots los àmbits dedicats a l’educació infantil.
En la Secció B de prosa en català estandard, són estades premiades dues obres:
– lo segon classificat és lo conte entitulat “Segona oportunitat”, de Ramon Minoves. Aquesta la motivació indicada de la comissió: “Reflexions de gran saviesa, correspondents a algunes situacions de l’existència humana, són exprimides amb lleugeresa i capacitat de sorprendre gràcies a l’invenció de una situació de una malaltia que està portant a la mort la protagonista. Solament a la fi de la narració escobrim no ésser la realtat si no l’efecte de un somni ben feu. S’aprecia en particolar la cura de l’anàlisi descriptiva”.
– lo primer classificat és lo conte entitulat “Contraban”, de Roser Jurado i Regué, amb aquesta motivació: “La vivaç rondalla, que parla de un contrabandista, bisaiu de l’escriptor, “lo bisavi Manel”, oportunament col.locat en lo territori de l’Alguer, és capaça de provocar la curiositat del lector, gràcies també a la originalitat de les diferentes situacions i a la dinamicitat del ritme narratiu.
S’aprecia la varietat de les triades lexicals.
.
En la Secció B de poesia són estades premiades les obres següents:
– al tercer lloc s’és classificada la poesia “Eudorina” de Pepa Molina, amb aquesta motivació: “Sensacions olfatives lligades a la vida presenta fanen reviure a l’autor emocions de un temps passat. La platja, la marina, les algues, l’horitzó infinit i misteriós són de guarnisa al context del record. Versos breus i cadençats prenen eficàcia de les refinades triades lexicals”.
– La segona classificada és la poesia entitulada “La Val Suspesa”, de Josep Maria Casasus i Gurí. Aqueix lo judici de la comissió: “La lírica delinea un paisatge de l’ànima: “la val” suspesa a lluny, en l’ altura del record o de l’esperança, a la fi és estada trobada i se presenta com “rebost de solideses” que dóna a l’inquietud del viure “mel amarga i fel ablanit”. En la descripció de aqueix “replec de vida” l’autor fugi saviament fàcils llocs comuns i escomptats, mentres prefereix trobar metàfores construïdes amb ossimoros i antítesis per esprimir més eficaçment la realtat del “mal de viure”.
– la primera classificada és la poesia entitulada “Prospecte de Literatura”, l’autor és Ramon Minoves. Aquesta la motivació: “La lírica és una reflexió autoirònica sobre el valor de la creació literària que mentres prospecte diferentes possibilitats de triades de vida, pot constituir un perill per qui, més fràgil i somiador, se deixa condicionar en la vida real. S’aprecia la cura formal que fa un ús discret dels artificis retòrics en bona harmonia amb el ritme dels versos”.
Per la Secció C de prosa en la variant algueresa, l’ obra premiada és lo conte entitulat “ Senyora Llumera”, de Joan Fiori. La motivació és la següent: “En el context històric de les incursions dels pirates del sècul XVI és narrat lo conte de Llúcia que, feta presonera dels àrabs, se converteix a la religió del Corano. L’invenció narrativa permiti a l’autor de fer una interessant reconstrucció històrica amprant lèxic i expressions tretes de documents del Cinc-cents. Oltres al valor històric de la reconstrucció, s’aprecia la rica documentació lingüística relativa a l’àmbit de la marineria”.
En la Secció C de poesia en la variant algueresa, la comissió ha premiat les obres següents:
– Al tercer lloc se són classificades ex aequo les poesies: “La Magrana”, de Anna Cinzia Paolucci, i “Lo primer dia de marina”, de Giovanna Piera Piga. Per “La Magrana” aquest lo judici: “En la construcció de la lírica, lo fruit de la magrana, que li dona el títol, és associat a un personatge mitològic, Side, heroïna esposa de Orione, que mori després d’ésser gitada en l’Ade. Lo sacrifici i la mort d’ella produeixen la vida. Nels versos ressalten colors vius, en lo clima de l’autunjo, donant fortes suggestions, gràcies a l’emblema de la vanitas mundi que la magrana assumeix en la pintura del Baroc italià.Se aprecia l’originalitat de la complexa elaboració del tema”.
Aquesta la motivació per “Lo primer dia de marina” : “Lo texte és una descripció quasi onírica del primer contacte amb la marina al principi de l’estiu. Sensacions tàctils, visuals i auditives se ajunten repetint amb insistència lo so de la “marina”. Despertant-se del somni, quan toca migdia, lo poeta torna a la realtat concluint amb semplicitat: “Avui és lo primer dia de marina”. S’aprecia la capacitat de exprimir, gràcies també a la cura i saviesa de les triades lexicals, fortes sensacions de l’ànima”.
– Al segon lloc s’és classificada la poesia entitulada “Dents de llet”, de Carlo Demartis. Aquesta la motivació de la comissió:”En un record llunyà de quan era una criatura, l’autor distingui clara la figura de la iaia mentres repeti les oracions tradicionals de la nit sota la mirada del sou iaio mort, de una guarnisa penjada a la paret. Los sanglots desesperats, amb la revelació del somni, se lliguen a les interpretacions que dels somnis ne dónava la cultura popular encara avui viva en la ment de la gent gran algueresa. La sintaxi i lo ritme narratiu contribueixen a recrear les suggestions de la presència de les ànimes a les quals veniva atribuit un significat oramai olvidat”.
– Guanya lo Premi “Rafael sari” la poesia “Torí”de Davide Casu.
L’autor amb aquesta poesia exprimeix la pròpria incapacitat de se ressignar a viure en una ciutat del septentrió, a lluny de la pròpia casa. Descriu les sensacions de solitud i malésser interior que pateix sense lo confort dels afectes. Ma lo vent improvisament cambía i la vida i lo món no parèixen més dos campsants. Lo poeta torna a somriure. S’aprecia la qualitat del lèxic, l’andament del ritme, la triada de les metafores lligades als cambiaments climatics que coincideixen amb els cambiament de humor de l’autor. Se pot pensar a un adaptament dels versos en forma de cançó.
